Molt bona nit des de Tailàndia! Fans, perdoneu la tardança però és que des de que vaig arribar a Tailàndia he anat de bòlit. No he parat i he dormit poques hores, i clar, amb aquest plan he deixat el bloc una mica oblidat...fins avui però! Som-hi doncs! A posar-vos al dia i a explicar-vos les primeres experiències en aquest nou país del viatge. Hauria de canviar el títol del bloc per que ara ja no estic a les antípodes...però ja ho faré més tard. Comencem per al principi: Bangkok.
Dia I: Arribada a Bangkok
Després de dormir menys de 3 hores la nit anterior a Sydney degut al soroll d’una discoteca propera a l’alberg i per estar xerrant amb un noi isrlaelí que es trobava en la mateixa situació sentimental que jo vaig agafar el bus cap a l’aeroport. A les 9:30 tenia el vol. Destinació? Bangkok! Primer cop a Àsia, per que l’escala a Singapur no compta ;)
Després d’unes nou hores de viatge i de no se quantes pel•lícules arribo a Bangkok. El primer que em sorprèn és l’aeroport. Crec que és un dels més moderns en que he estat i aquestes alçades entre curru i viatges no són pocs....Una autèntica passada que més endavant descobreixo que té menys de 2 anys...s’entén llavors que sigui tant nou. Només sortir de l’aeroport et trobes amb tot el que ja has llegit a guies i foros d’internet: gent oferint limusines per anar al centre, taxis privats semi-ilegals, taxis legals, etc...tothom amb intenció de fer uns calerons amb tu, entre ells però una senyora m’informa sobre el bus “oficial” que et porta al centre de la ciutat. Cap allà doncs.
La veritat és que mentre espero el bus vaig observant l’entorn i no és ben bé el que esperava. Ho veig molt occidental i modern i no em faig a la idea d’estar a Bangkok. M’esperava algo més autèntic, no sé com explicar-ho però segurament vosaltres ja m’enteneu.
Esperant el bus som una colla de motxilleros, entre ells conec la Nickie, una noia gal•lesa que està viatjant per a mig món. Com jo, no té allotjament i té pensat buscar-lo per la Kaho San Road, un carrer que aglutina botigues i paradetes de roba tirada de preu, allotjaments barats, internet cafès, etc... i que s’ha convertit en el centre de motxilleros de la ciutat i parada obligatòria per a qualsevol que visita la capital del país. Pels que no sapigueu què és només cal que mireu la primera escena de la peli “The Beach” i és on el Di Caprio compra quatre coses al mercadillu per anar a la platja dels seus somnis...
45 minuts després arribem al centre del “meollo”. Això ja és més “autèntic” i ho poso entre cometes per que aquest carrer només viu pels turistes. Com us he dit, tota l’activitat gira en torn als motxilleros en busca de samarretes Billabong a 3€ (perquè les vaig comprar a Austràlia!?;)), calçotets Calvin Klein a 75 cèntims, motxilles The North Face o similars a 6€ i coses per l’estil...la veritat és que moltes tenen una qualitat igual als originals i clar, la gent no para de comprar. Jo començo comprant la Lonely Planet de Tailàndia, està tirada de preu, és original i la última edició, perfecte.
Amb la Nickie trobem un hotel que la guia recomana. Decidim compartir habitació (només habitació, no comenceu...) i així dividim les despeses. Agafem una habitació de “luxe” dins els paràmetres motxilleros-tailandesos: 2 llits, wc amb dutxa, aire condicionat...surt per 10€ la nit a dividir entre els 2, no està mal per ser la zona més turística de la ciutat,eh?
Després de donar una volta per la Kaho San Road sopem a el primer àpat tailandès acompanyat per una birra també del país. Aquí són les 11 de la nit però per nosaltres serien les 3 de la matinada, així que ja és hora d’anar a dormir.
Dia II: Bangkok
Ens llevem aviat. Avui toca dia guiri guiri i visitar les coses típiques de la ciutat. Per sort, la majoria de les atraccions turístiques estan relativament a prop, es concentren a la zona de Ko Ratakonesin i es poden visitar en un matí.
Comencem pel Gran Palace i el temple de Wat Phra Kaew. Antiga residència de la família reial i temple on hi ha un dels budes més venerats del país.
La veritat és que tot el conjunt és força espectacular. Un recinte emmurallat amb diversos palaus, temples, escultures...em recorda una mica al palau dels sultans d’Istambul però clar, aquí l’arquitectura és una mica diferent ;).
Després de la visita decideixo anar pel meu compte. La Nickie es troba una mica malament i no volem visitar les mateixes coses, així que cada ú per les seves. Jo decideixo anar cap als temples de Wat Pohi Wat Arun, el segon i tercer en importància religiosa després de Wat Phra Kaew.
El primer d’ells té el Buda estirat (il•lustra el pas de Buda cap al Nirvana) més gran del país: 46m de llarg per 15m d’alçada. No està mal.
Després del mercat visito el temple. Un més. La ciutat està plena de temples per a tot arreu però aquest m’agrada bastant, sobretot com es veu des del riu. Crec que és un dels més famosos per que està just a la vora del riu i es veu des de molts punts oferint 
infinites possibilitats pels fotògrafs. Malauradament el dia no acompanyava gaire i la llum no era molt bona, tot i així li vaig fer unes quantes fotos com ja veureu. També em va cridar l'atenció com donen les almoines els fidels. Ja sabia que hi havia el sistema d'anar deixant monedes a vàris "pots" però és que no us podeu imaginar quants pots hi havia...més d'un centenar i la gent anava deixant una mondeda a cada un...curiós.
Decideixo que ja en tinc prou de temples i budes i decideixo agafar el vaixell-bus cap a Chinatown. Quina bogeria. Crec que és el lloc més caòtic on he estat mai. La veritat és que només sortir del vaixell un es submergeix en una riada de gent intentant caminar per unes voreres impossibles, carrers atapeïts de cotxes, tuk tuk i motos per a tot arreu, cables de telèfon i llum creuant els carrers cada 15m, rètols per a tot arreu uns damunt dels altres.... Intento caminar per la vorera però és impossible avançar a més d’1km per hora. Aquí les voreres no serveixen per caminar sinó per plantar la paradeta i vendre. El què? El que sigui! La qüestió es vendre i aquí no hi ha lleis ni ordenances que valguin. Un pot trobar paradetes de roba, gent venen bosses de plàstic (una mica raro...), pollastres rostits, sucs artesanals, peix, joies, bisuteria barata, dolços,...tot barrejat i sense cap mena d’ordre ni control.
Com per la vorera un no pot avançar ràpid, la gent camina pel carrer i encara complica més la de per si caòtica circulació de la ciutat. La veritat és que vaig fer forces fotos per intentar captar la sensació que provoca caminar per aquí però es una cosa que s’ha de viure. Tot i el caos, com la resta de la ciutat és segura i en cap moment tinc sensació de perill o inseguretat. Passejo una bona estona pel barri fins arribar a un temple on hi ha un buda força important. Està tancat. Cagada. Bé, veig una part del temple però no el buda més gran. Després menjo no se ben bé què en una de les paradetes i vaig cap a la Kaho San Road de nou. Ahir vaig veure una bona oferta per a fer el curs de submarinisme a Ko Tao i vull fer la reserva. La veritat és que està tirat de preu. És el lloc del planeta més barat per certificar-te en qualsevol nivell del PADI i, després de Cairns, el lloc que certifica més gent a l’any. Reservo el curs de 4 dies, l’allotjament en un resort xulíssim a primera línea de mar i el transport i tot em surt per menys de la 3ª part del curs a Catalunya. Tailàndia. M’encanta.
Són les 5 de la tarda i decideixo anar al MBK. Un centre comercial on va la gent local i sense totes les frikades només per a turistes. La guia el recomana i jo vull veure com és un barri autèntic i de pas, mirar els preus de telèfons-PDA. Arribo allà i la veritat és que em sorprèn bastant. És un centre comercial moderníssim i gegant. Hi ha una planta sencera dedicada a telefonia. Cap allà doncs. Allà m’enduc una nova sorpresa i és que els mòbils valen el mateix que a Catalunya. No ho acabo d’entendre i ho pregunto als dependents per que amb els salaris i nivell de vida dels tailandesos han de necessitar mig un any per comprar-se un telèfon...en fi, no m’ho saben respondre i jo marxo una mica decebut per que em pensava que seria tipus Singapur, Shangai o Hong Kong i que marxaria amb el nou nokia music express o la nova HTC Touch HD...A esperar a BCN doncs.
De tornada torno a agafar el bus. 7 baths. Allà només hi ha tailandesos però abans de baixar em fixo que a part de mi, hi ha una altra cara occidental. Com no, baixa a la mateixa parada que jo per anar a la Kaho San Road. Caminant comencem a parlar. És una noia alemanya que està acabant el viatge i que ja porta dies a Bangkok. Li comento que jo tinc pensat anar al barri roig després de sopar amb la Nickie i decideix ajuntar-se amb nosaltres. Us explico tot això bàsicament per que veieu que Tailàndia com ja m’havien dit ja és un país perfecte per a viatjar, conèixer gent i que no té tots el perills que un imagina des de fora.
Al final la Nickie no ve al Red District per que està cansada i prefereix passar una nit de relax amb un grup de gent que ha conegut per la tarda. Així que la Miriam i jo anem cap al red district a veure què tal és...la veritat és que és que com la Kaho San Road. Un barri només per a turistes: paradetes d’imitacions, souvenirs i com no, bars eròtics on show-girls i prostitutes es barregen buscant turistes interessats en sexe barat. És una mica decepcionant veure com és realment i sobretot veure els turistes amb noies joves xulejant uns davant dels altres per veure qui té la noia més maca...en fi, una mica trist però és el que hi ha. La companyia de la Miriam fa que se’m acostin menys noies oferint serveis...però no pas a tots els homes informant sobre els go-go bars. A això venim i després d’una estona entrem al go-go bar que hem triat: el Super Pussy. El nom prometia però després d’estar-hi i de veure els altres des de fora crec que és el pitjor del barri però mira, un no ho sap fins que hi entra i nosaltres la vam cagar. Allà doncs com a tot arreu: espectacles de ping-pong, disparar bales per rebentar globos,dibuixar, jocs amb plàtans... en fi, tot una llista d’activitats que les noies fan utilitzant el seu super... pos això, lo trist del local és que les noies no són maques i no tenen gràcia ni al ballar. Acabem la cervesa ràpid i marxem cap a un altre lloc, aquest cop, un bar normal, no més go-go, ja n’hem tingut prou ;). Així acaba el primer dia complet a la capital tailandesa.
Dia III: Ayuthaya
Com avui tenia el bus cap a Ko Tao a les 6 de la tarda vaig decidir anar a Ayuthaya pel matí. Ayuthaya és l’antiga capital de Tailàndia i és famosa per la gran quantitat de temples antics que té, molts d’ells d’origen cambodjà, ja que ells van ser els primers a assentar-se on ara és Tailàndia.
Vaig comprar un bitllet en una excursió organitzada. No tenia temps d’anar pel meu compte i la veritat, a 10€ transport+guia+dinar era complicar-se la vida per no res ;).
A les 7 del matí vam marxar de Bangkok cap a Ayuthaya. En menys de 2 hores arribàvem a les afores, on vam poder veure els primers temples, aquests d’origen tailandès. La principal diferència és que els tailandesos són com una piràmide acabada en punxa i els d’origen cambodjà són com unes pinyes, no sé, si mireu les fotos ja ho entendreu ;).
Les 2 següents parades no van ser gaire espectaculars. Unes ruïnes en bastant mal estat i que després dels temples de Bangkok, decepcionaven una mica. La tercera però va valdre la pena. En ella, a part de més temples hi havia un buda estirat. Una mica més petit que el de Wat Pho però més de 500 anys anterior. Aquest era de pedra i és un dels més antics, grans i més ben conservats de Tailàndia. La veritat és que era força gran i, tot i estar morint, somreia mostrant molta felicitat, clar, estava arribant al Nirvana el paio...
La pròxima parada va ser al temple principal de la ciutat. Un conjunt de 3 temples iguals que van ser construïts per 3 dinasties diferents i que estan al costat d’un altre temple amb el buda de bronze més gran de tot Tailàndia. Amb aquestes atraccions no és d’estranyar que la zona estigués plena de turistes i d’activitats per a ells: viatges i shows amb elefants s’enduien la palma. Allà, com en totes les altres parades el guia ens explicava la història i després ens deixava temps lliure per explorar la zona, jo vaig aprofitar i enlloc de veure tot el xou dels elefants (era força divertit, tot s’ha de dir) vaig anar cap a un altre temple, aquest d’estil cambodjà, i és que m’agraden més.... pròxim destí Cambodja? Umm...per que no! ;)
Abans de tornar, última parada en...? molt bé! un altre temple!. Aquest però té la peculiaritat que hi ha un cap d’una estàtua d’un buda que es va trencar i va caure al costat d’un petit arbre. Amb el temps l’arbre va anar creixent i les branques van enredar el cap i ara aquest es troba a més d’un metre del terra i cada any puja uns cm més. És l’atracció principal del temple i segurament un dels caps de buda més fotografiats de tot el país.
Després rumb cap a Bangkok.
Allà tenia un parell d’hores abans d’agafar un altre bus cap a Ko Tao on arribaria l’endemà al matí després d’una nit de viatge en bus i una hora i mitja en vaixell.
Ka Tao
Després d’instal•lar-me a l’hotel i d’un dinar ràpid a les 2 vaig començar el curs d’open water. Sense pràcticament haver dormit apa, teoria de submarinisme. Per sort, el temari és bastant fàcil i si es fa cas al sentit comú, s’encerten la majoria de respostes.
No m’enrollaré gaire amb el que estic fent els últims dies a Ka Tao per que bàsicament dedico totes les hores al curs. Pel matí tinc teoria i tests sobre el curs i per la tarda classes pràctiques a la piscina i les primeres immersions a mar obert.
En total el curs són 4 dies. El primer només va ser teoria. El segon teoria i pràctiques durant unes 3 hores a la piscina del propi resort. El tercer dia (avui) hem fet teoria pel matí i les 2 primeres immersions a mar obert i demà tinc 2 immersions més i l’examen final.
La veritat és que avui no ha estat un bon dia. Bufava un fort vent i el mar estava bastant mogut. La visibilitat sota l’aigua era d’uns 3-5 metres...i clar..després d’haver estat a Cairns amb una visibilitat per sobre els 60m ha estat una mica decepcionant. Però bé, aquí hi estic per treure’m el curs, a més, ja m’havien dit que a la costa est ara hi ha menys visibilitat que a la de l’oest, però és que aquí treure’s el PADI és més barat que enlloc. SI tinc temps, potser faig una immersió més a les illes de la costa oest, un “spot” entre els 10 millors del món per fer submarinisme. Ja veurem.
En quan a la immersió en si, tot molt bé. He vigilat força pel tema de les orelles i la veritat és que no he tingut cap problema. Els exercicis són molt senzills i com ja us he dit, si es manté la calma i es fa cas al sentit comú, el submarinisme és la cosa més fàcil del món.
Demà mirarem d’anar a un lloc on sembla que el clima serà millor. A veure si és veritat i la visibilitat també millora per que aquest també és un spot reconegut en el mundillu i on abunden els taurons balena i una gran quantitat de vida aquàtica. Veurem demà. Avui a descansar i a dormir aviat ja que a les 6:30 del matí he d’estar al barco. Nanit!
Aquesta mega entrada té 2 àlbums, un de Bangkok i un d'Ayuthaya, clickeu els dos links o us les perdreu!!!. Fotos Bangkok --> Fotos Bangkok i aquí trobareu les d'Ayuthaya --> Ayuthaya
Com ara no podré actualitzar tant el bloc i pq no us oblideu de mi, vaig crear un àlbum amb totes les fotos de NZ i OZ on surto jo...és diu egocèntric i el trobareu a la secció de links i aquí-->Àlbum egocentric
Música --> Donavon Frankenreiter – Free. I és que hagi és com em sento ara mateix. Lliure per decidir el pròxim destí, lliure per decidir que faig al tornar a BCN, lliure per decidir amb qui comparteixo dies de viatge...;), en fi, que m’agrada tot el que estic vivint i com m’ho estic muntant. Salut!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada